Ha tornat, Timur Vermes.

Comencem amb novetats. Hem llegit un llibre en valencià, no és la primera ni serà l’última vegada, i a partir d’ara quan ho fem penjarem la crítica en ambdós idiomes, castellà i valencià. Una nova aventura d’aquesta bitàcora que espere que vos agrade.
Berlín, 2011. En un descampat de la ciutat desperta un individu que no sap com ha arribat fins allà. Atordit, vestit d'uniforme i sense conèixer a ningú , no sap on anar . Un quiosquer li canviarà la vida, la seva sorprenent semblança amb Adolf Hitler crida la seva atenció, de la mateixa manera que cridarà l' atenció d'uns productors de televisió . Prompte, Adolf tindrà una curta aparició en un controvertit programa de televisió en aquesta cadena i començarà a cridar l' atenció de propis i aliens mitjançant Youtube , generant un gran debat en la societat alemanya.
Ha tornat, escrita per Timur Vermes (Editorial Columna, 416 pàgines), és una sàtira despietada que enfronta els principis que van alçar a Hitler al poder d'Alemanya amb els de l'Alemanya actual. El Hitler present es trobarà fora de lloc però alhora fascinat per internet o per coses com recollir els excrements dels gossos, la "optimització" dels recursos humans en certes empreses o per com actua l'extrema dreta actual al seu país, ridiculitzant a qui diu seguir el seu missatge. Hitler també començarà a entaular relacions personals amb la seva secretària, els seus companys de la televisió i fins i tot haurà de lluitar amb el polèmic diari Bild.
La crítica cap al món en què vivim és despietada, i el millor és que en alguns aspectes porta el lector a la reflexió sobre les certes complicacions absurdes del món en què vivim, o sobre la classe política que ens governa. El llenguatge i la retòrica de l’Adolf Hitler del segle XXI són brillants i recorden molt a la del passat, l'autor mostra un gran treball de documentació amb infinitat de detalls històrics i anècdotes succeïdes durant la vida real del dictador. D'altra banda es confronta al personatge amb els seus crims passats i se li porta a moments límits, sobretot amb la qüestió jueva.
Un llibre que val la pena llegir per la sàtira i per les rialles que un es pot fer, però sobretot pel missatge implícit que comporta, no seria tan difícil l’ascens d’un altre Hitler al Segle XXI. Valoració: 7.8.
Bona nit i bona sort .